Jaume Aguadé i Miró

Jaume Aiguader (o Aguadé) i Miró fou un metge i polític català nascut a Reus el 1882, germà d'Artemi Aiguader i Miró. Fou amic de Salvador Seguí i Francesc Layret. Afiliat inicialment a la Unió Socialista de Catalunya, ingressà posteriorment a Estat Català.

Durant la dictadura de Primo de Rivera fou empresonat i el 1930 participa en el Pacte de Sant Sebastià. El 1931 va fundar amb altres l'Esquerra Republicana de Catalunya i al abril fou elegit regidor per Barcelona i seguidament designat alcalde de la ciutat fins el 1933. Reelegit regidor en les eleccions del 1933, fou empresonat per la seva participació en els fets del sis d'octubre de 1934 i reelegit altre cop el 1936. També fou diputat a Corts espanyoles a les eleccions de 1931, 1933 i 1936.

Durant la guerra civil espanyola fou ministre sense cartera del segon govern de Francisco Largo Caballero (1936), i ministre de Treball i Assistència Social al govern de Juan Negrín López (1937), càrrec que va mantenir a la reorganització del govern de 1938 però va dimitir l'agost d'aquell any en solidaritat amb Manuel de Irujo Ollo. El 1939 va marxar a l'exili a França, i el 1941 a Mèxic, col·laborant en diverses revistes.

Entre les seves obres algunes de caràcter mèdic (Aspecte social de les infeccions sexuals en el matrimoni, 1912); entre les politiques Amb Catalunya i per Catalunya 1930; i Catalunya i la revolució, 1931; va escriure també una biografia de Miguel Servet publicada pòstumament el 1945. Va morir a Mèxic el 1943.