Bernardo II de Cabrera, VIII Vizconde de Cabrera y Bas

• Bernat II de Cabrera... , Vescomte de Cabrera (1328-1343) i (1349-1350), Vescomte de Bas (1335) i (1352-1354) , Almirall de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó
• English translation;
• Bernard de Cabrera (Calatayud, Aragon 1298 - Zaragoza 1364), Viscount of Cabrera (1328-1343) and (1349-1350) and Bas (1335) and (1352-1354) was a nobleman of the Catalan aristocracy, Admiral Royal Navy of the King of Aragon and editor of the regulation on the fact of the sea.

Marriage and descendants

• He married Timbor of Fenollet, daughter of Viscount Island and Canet. The viscount of Bas inherited his cousin Hugh VI of the Empúries 1335, but shortly afterwards ceded to Peter the ceremonious, in exchange Cànoves and Bell-site.

Children:

• Pontius IV of Cabrera.
  
• Bernard III of Cabrera. He married Magarida of Foix.
  ===War of the Union===

Union defeated the nobles of Aragon at the Battle of Épila [1] (1348) and shortly after, the battle of Mislata, the Union of Valencia.

• In 1343 he retired to the monastery of San Salvador de Breda gave the viscount and his son Pons Cabrera IV, but Peter the ceremonious led him to Aragon in 1347 and became director particular.

War and War of Sardinia venecianogenovesa

• He married Joan, and children's mercy that he returned the viscount of Bas. Accompanied with Vice Adm. Matthew Mercer King of the expeditions to Sardinia, and his fleet defeated the Genoese fleet [2] in the naval battle of Port del Comte (1353), which facilitated the conquest of Alghero. In 1354 drafted the ordinances of the fact of the sea, where he organized the Royal Navy.

War of Two Pears

• In 1357 he was commissioned to negotiate a truce with Peter de Castella that did not respect the border and attacked Aragon. The 1361 negotiated peace on earth Peace to Deza (Castellón) and REGION (Aragon), and once signed, fought the Saracens of Granada with six galleys and 300 Aragonese knights in action against Gibraltar. [3] But when Peter de Castella finished this again invaded and laid siege Calatayud Aragon, besieged and took Teruel Valencia. Bernat II of Cabrera was responsible, along with Alfonso IV Ribagorça negotiate Peace Morvedre, not ratified. [4]

Fall from grace

• The Aragonese nobles conspired against him and malposaren against the king, why she had to flee to Navarre, where King Charles II of Navarre was taken prisoner and returned to Aragon. The 1364 was executed by the king. Although much of their property was returned to the family, was not restored or forgiven.
• <><>
• Bernat de Cabrera (Calataiud, Aragó 1298 - Saragossa 1364), vescomte de Cabrera (1328-1343) i (1349-1350) i de Bas (1335) i (1352-1354) fou un noble de l'aristocràcia catalana, Almirall de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó i redactor de les Ordinacions sobre la fet de la mar.

Matrimoni i descendents

• Es casà amb Timbor de Fenollet, filla del vescomte d'Illa i de Canet. Heretà el vescomtat de Bas del seu parent Hug VI d'Empúries el 1335, però poc temps després el cedí al rei Pere el Cerimoniós, a canvi de Cànoves i Bell-lloc.

Fills:

1. Ponç IV de Cabrera.
   
2. Bernat III de Cabrera. Es casà amb Magarida de Foix.
   ===Biografia===

• El 1343 es retirà al monestir de Sant Salvador de Breda i cedí el vescomtat de Cabrera al seu fill Ponç IV, però el rei Pere el Cerimoniós se'l va endur a l'Aragó el 1347 i el va fer conseller particular.

[modifica] Guerra de Sardenya i guerra venecianogenovesa

• Fou preceptor de l'infant Joan i mercè això li retornaren el vescomtat de Bas. Acompanyà, amb el vicealmirall Mateu Mercer al rei a les expedicions a Sardenya, i la seva flota derrotà a la flota genovesa[2] a la batalla naval de Port del Comte (1353), cosa que facilità la conquesta de l'Alguer. El 1354 redactà les Ordinacions del fet de la mar, en què organitzà l'Armada Reial.

Guerra dels dos Peres

• El 1357 li fou encarregat negociar una treva amb Pere I de Castella que aquest no va respectar i atacà la frontera d'Aragó. El 1361 negocià la Pau de Terrer pau a Deza (Castella) i a Terrer (Aragó), i un cop signada, combaté els sarraïns de Granada amb sis galeres i 300 cavallers catalans i aragonesos en l'acció contra Gibraltar.[3] Però quan aquesta acabà Pere I de Castella tornà a envair Aragó i assetjà Calataiud, prengué Terol i assetjà València. Bernat II de Cabrera es va encarregar, juntament amb Alfons IV de Ribagorça de negociar la Pau de Morvedre, que no es ratificà.[4]

Caiguda en desgràcia

• Els nobles aragonesos conspiraren contra ell i el malposaren contra el rei, raó per la qual hagué de fugir a Navarra, on el rei Carles II de Navarra el va fer presoner i el tornà a Aragó. El 1364 fou executat per ordre del rei. Malgrat que bona part dels seus béns fou retornada a la família, no fou rehabilitat ni perdonat.