Galcerán de Requesens, I Barón de Molins de Rey, Lloctinent de Catalunya

Galceran de Requesens i de Santacoloma (? - València 1465), va ser Lloctinent de Catalunya en el regnat d'Alfons el Magnànim. Va estar al servei dels Trastàmara, igual que el seu pare, Lluís de Requesens i de Relat, i que el seu germà Bernat de Requesens i de Santacoloma. Persona ambiciosa i fort líder, s'enfrontarà des de la cort contra l'oligarquia barcelonesa.

Fou patge i uixer d'armes del rei Alfons el Magnànim. L'any 1430 va rebre la vila de Molins de Rei en donació i realitzà una carrera política i militar fulgurant: batlle general de Catalunya (1432), governador general (1442), almirall i ambaixador reial (1450), fins a ser nomenat lloctinent general de Catalunya (1453), en contra del que disposaven les Constitucions del país. Igual que al seu germà, el rei li va concedir el privilegi de noblesa l'any 1458 i el feu camarlenc de la seva cort.

El 1435, essent batlle general de Catalunya, és empresonat pels ciutadans honrats. Alliberat, se'n va a Menorca. De l'estada a l'illa destaca que, per mitjà d'una sentència 1439, crea quatre Universitats (Alaior, Mercadal, Ciutadella i Maó). En retornar al Principat és nomenat portaveu del governador.

El rei Alfons li concedí la baronia de Molins de Rei i la parròquia de Santa Creu d'Olorda, donació impugnada per Barcelona.

El 1450 es constitueix el partit de la Busca, format per menestrals, mercaders i artistes que aspiren a controlar el govern municipal en contra de la minoria oligàrquica agrupats en el partit de la Biga.

Galceran dóna suport a la Busca i, en 1452, formen el Sindicat dels Tres Estaments. Amb tot, no aconsegueixen poder polític. En 1453, Galceran és nomenat lloctinent general de Catalunya i el 30 de novembre de 1453, data en què el Consell de Barcelona havia de renovar la conselleria, Requesens va suspendre les eleccions a consellers i va nomenar una nova conselleria buscaire en una acció que avui es consideraria un cop d'estat.

El 1458 el rei li concedí el privilegi de noble, però en 1461 quan el príncep de Viana ocupà el càrrec de lloctinent, Requesens tornà a ser empresonat i finalment exiliat pels diputats en aplicació d'un capítol de la Concòrdia de Vilafranca.

Morí a València el 1465, deixant dos fills mascles (i diverses filles) que van lluitar en la guerra civil catalana al costat del Joan II i van rebre com a premi el privilegi de poder usar les quatre barres de l'escut reial, emblema que des d'aleshores han lluït els seus descendents.(Viquipédia)