Manuel Serra i Moret

Manuel Serra i Moret (Vic, 1884 - Perpinyà, 1963)

Polític i escriptor. El seu pare era l'historiador Josep Serra. Ja ben aviat es guanyà la vida amb conferències i articles ("La Renaixença", "El Pensament Català", "Catalunya Artística"). En morir els pares, el 1901 va marxar a estudiar economia i ciències socials als Estats Units. El 1907 va acabar el estudis d'economia a Cambridge, i més tard va viure a Argentina (1908-12). El 1912 s'instal·là a Pineda de Mar, i el 1914 fou escollit alcalde. Afermat ja en el socialisme (La socialització de la terra, 1912), va entrar en contacte amb Domènec Martí Julià i la Unió Catalanista (UC), partit que anava transformant-se en socialista. Però les idees de Martí i Julià no acabaren de fer-se fortes a la UC, i Serra deixà la vicepresidència del partit per afiliar-se al Partido Socialista Obrero Español (PSOE). Ara bé, si la UC li semblava poc socialista, la Federació del PSOE al Principat i, sobretot, la direcció estatal, li semblaren poc sensibles al fet nacional. Així el 1923 se separà del PSOE i juntament amb Rafael Campalans i Gabriel Alomar fundà la Unió Socialista de Catalunya (USC). N'ocupà la presidència i hi aportà els fonaments teòrics. El 1923, l'arribada de la dictadura suposà la seva destitució com a alcalde de Pineda. El 1925 tornà a l'Argentina, on s'hi va estar fins el 1928. De nou a Barcelona, va fer de portaveu de la seva visió del socialisme a "La Rambla", "L'Opinió". Alhora va escriure Nocions d'història i de filosofia i Introducció al Manifest del Partit Comunista. El 1931 fou de nou alcalde de Pineda, càrrec que compaginà amb la Conselleria d'Economia i Treball del govern de la Generalitat (4.1931-12.1932). Fou elegit diputats a les Corts espanyoles (1931 i 1933) i al Parlament del Principat (1932) per la circumscripció de Girona. El 1934 publicà Socialisme. Tot i que acceptà la integració de l'USC en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) sempre en va desconfiar. Durant la guerra fou sotssecretari d'obres públiques de la Generalitat i president del Consell d'Economia del Principat. El 1939 s'exilià, de primer a l'estat francès, i després a Nova York i, per tercera volta, a Argentina. Ja fora del PSUC, tingué un paper actiu en l'organització de l'exili català a Sudamèrica. El 1946 s'instal·là a París, i ocupà el càrrec de conseller en la Generalitat (1947) que des de l'exili dirigia Josep Irla. Més tard fou ministre en el govern espanyol en l'exili (1948-50), i després president del Parlament del Principat, quan es produí l'elecció de Josep Tarradellas com a nou president de la Generalitat. Abandonats aquests càrrecs, s'instal·là a Perpinyà, participà juntament amb Josep Pallach en l'organització del Moviment Socialista de Catalunya (MSC). Entre les seves obres: L'ahir i demà de Catalunya (1940), La Carta de l'Atlàntic (1944), Crida a la joventut catalana (1957), Ciutadania catalana: Breviari de cogitacions, remarques i orientacions per als catalans (1957), Diccionario económico de nuestro tiempo, La riqueza de América.