Sara Llorens Carreras

Sara Llorens, cinquanta anys després

per Josep Ferrer i Joan Pujadas

Apunts biogràfics

La vida de l’escriptora i folklorista Sara Llorens té elements realment de novel·la romàntica. Sara Llorens pertanyia a la nissaga dels Llorens de Pineda, una família de comerciants emprenedors que van fer les Amèriques. El seu pare, Joan Llorens i Horta, nascut al si d’una modestíssima família d’espardenyers pinedencs, seguint la ruta que anys abans havia obert el seu germà gran, s’instal·là (1860) a Lobos, Argentina, on es va dedicar al comerç i a la gestió de grans finques agrícoles. Els negocis van rutllar i Joan Llorens retornà a casa com un veritable «indiano» per casar-se amb la pubilla Emília Carreras, filla d’una família benestant pinedenca. El matrimoni Llorens-Carreras s’instal·là, però, a Lobos, on va néixer bona part de la família, que va ser nombrosa, com era habitual en aquella època.

Sara Llorens, nascuda a Lobos el 5 de novembre de 1881, serà la quarta d’un total de sis germans vius, dos nois i quatre noies. De fet, l’establiment més o menys definitiu a l’any 1885 a Pineda per tal de facilitar els estudis als fills no va deixar de ser una mica casual, ja que Joan Llorens, a precs de la seva dona, va adquirir el 1876 les propietats heretades pel germà d’aquesta: la finca de Can Carreres de l’Arboceda, i la que esdevindria casa pairal dels Llorens en aquesta població costanera, al carrer Major, 57. Un cop a Catalunya, la família de Sara Llorens passava els hiverns a Barcelona, on els fills estudiaven, cosa realment insòlita en aquella època, mentre el pare, més tard acompanyat de l’hereu, Manuel, feia la ruta transatlàntica per vetllar pels negocis.

Sara Llorens estudià magisteri, una carrera reservada a les noies de casa bona, a l’Escola Normal de Barcelona. Se’n diplomà el 1897 i amplià els estudis a l’Escola d’Institutrius i Altres Carreres per a la Dona. El 1900, un any després de la mort del seu pare, conegué, a través del seu germà petit, Joan, una persona fonamental a la seva vida, el jove vigatà Manuel Serra i Moret, amb qui es comprometé l’any següent. Aquell any, el 1901, va ser un any important en la vida de Sara Llorens, no només perquè s’esdevingué el compromís de la jove parella, sinó perquè a través de Serra i Moret, S. Llorens entrà en relació amb el mestre i escriptor Anton Busquets i Punset, amb qui mantingué una ferma amistat. Busquets, amic incondicional de Mn. Cinto Verdaguer, de qui compilà i prologà La mellor corona (1902), li obrí les pàgines de revistes de l’època on Sara Llorens publicà els seus primers escrits donant sortida a les seves vel·leïtats literàries.

Rossend Serra i Pagès, el mestre

L’any 1901 també s’esdevingué una coneixença fonamental per a la seva vocació intel·lectual, la de l’escriptor i folklorista Rossend Serra i Pagès (Barcelona, 1863-1929), professor a l’Escola d’Institutrius de Barcelona, on Sara Llorens estudiava. Serra i Pagès fou un investigador incansable, divulgador eficient del folklore al nostre país tant a través de la docència com de l’activisme per mitjà de la Secció de Folklore (1904) del Centre Excursionista de Catalunya, de la qual fou promotor. Va ser director de la Biblioteca Folklòrica Catalana (1906) i membre fundador de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya.

Serra i Pagès introduí la jove Sara dins el ric i encara poc fressat món de l’estudi del folklore a Catalunya. Fou d’aquesta manera que S. Llorens entrà en connexió amb el folklore català incipient i inicià, seguint els consells del seu mestre, la recerca folklòrica i etnogràfica a Pineda, fet que la convertí en la primera dona folklorista del nostre país. Sara Llorens esdevingué deixebla i acabà essent amiga i hereva intel·lectual de Serra i Pagès. Un cop mort el seu mestre, n’ordenà la biblioteca i els manuscrits i vetllà perquè durant la Guerra Civil aquests materials no es dispersessin ni es perdessin.

El Folklore a Catalunya

El folklore com a tal, és a dir, l’estudi de les tradicions i les arts populars, es desenvolupa als Països Catalans a mitjan segle xix. L’interès per aquesta disciplina no es pot desvincular del corrent romàntic i idealista que es va produir arreu d’Europa. La finalitat d’aquest primer folklore d’arrel romàntica era buscar, catalogar i aplegar aquells trets suposadament més genuïns que marcaven un poble determinat; era pensar que, com si fossin característiques genètiques, hi havia una sèrie de trets que formaven part intrínsecament de cada col·lectivitat que en bona part, creien, s’havien perdut. Així, els primers folkloristes miraven el passat —sobretot l’edat mitjana— com un estat ideal, idíl·lic, equilibrat en contraposició al present incert, canviant, decadent, embordonit: era la plasmació d’aquell principi fals que diu que «qualsevol temps passat fou millor». Segons aquests estudiosos, el passat perdut mantenia encara algunes essències en les manifestacions populars, no contaminades del tot, per dir-ho d’alguna manera, de les modernors de l’època.

A Catalunya l’onada romàntica arribà amb un cert retard lligada a l’ala més conservadora del moviment cultural i catalanista de la Renaixença. Bona part de la recerca folklòrica inicial tenia un interès patriòtic i literari, perquè havia d’actuar de revulsiu i regenerar la poesia i la cultura artificioses, és a dir, actuals. Això volia dir que a vegades, en nom d’aquesta finalitat patriòtica, censuraven, depuraven i manipulaven els materials folklòrics. Entre els precursors d’aquest folklore incipient cal destacar l’activista Pau Piferrer, el savi Marian Aguiló i l’erudit Manuel Milà i Fontanals. Una segona tongada de folkloristes, caracteritzats per prestar més atenció a les melodies de les cançons populars i als elements musicals de les composicions, és el format per Francesc Pelagi Briz, Pau Bertran i Bros i Felip Pedrell, considerat el pare de la musicologia catalana. A partir d’un cert moment apareixen les associacions excursionistes, que també jugaran un paper important en la recerca i recollida de materials folklòrics i al voltant de les quals naixerà un estol de folkloristes, com Sebastià Farnés, Rossend Serra i Pagès o Valeri Serra i Boldú.

A finals del segle xix i primeres dècades del segle xx es produeixen diverses iniciatives centrades en la divulgació de les cançons populars amb la finalitat de propagar l’ideari del catalanisme regionalista, catòlic i tradicionalista. En aquest sentit destaquen les activitats de l’Orfeó Català, fundat l’any 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives, i la dels activistes Francesc Alió i Aureli Capmany.

És en aquest context en què cal situar Rossend Serra i Pagès que féu, des de la Secció de Folklore del Centre Excursionista de Catalunya i des de la docència a l’Escola d’Institutrius, una intensa tasca d’estudi i divulgació de diversos aspectes del folklore. En aquest sentit, l’aportació de Sara Llorens, la primera dona folklorista del nostre país, amb El cançoner de Pineda (1931) és un exemple excel·lent del model positivista centrat en una zona que des de començaments de segle havia defensat Serra i Pagès.

La tisi

L’any 1902 Sara Llorens contreu la temible tuberculosi pulmonar, coneguda popularment per tisi, que produí durant el segle xix i la primera meitat del xx una gran mortaldat a Europa. Aquesta malaltia no tenia resposta farmacològica pràcticament fins al descobriment l’any 1929 de la penicil·lina, que va obrir la porta al combat de les temudes malalties provocades per bacteris.

La malaltia de Sara Llorens, tot i l’atenció dels millors especialistes del moment, s’agreujà de mica en mica i, de fet, ja no l’abandonà la resta de la seva vida. Davant del carés que prenia la malaltia, i com a darrera alternativa, es traslladà a l’illa de Tenerife. Malgrat les pitjors previsions, mesos després la fràgil salut de Sara Llorens va millorar fins a situar-la fora de perill. No obstant això, la tuberculosi pulmonar la convertí en pràcticament una invàlida, amb recaigudes constants que requeriren atencions continuades i que limitaren la seva autonomia personal. La tos, la febre lleugera, el malestar general, la pèrdua de pes i d’energia, els esputs sangonosos formaran part de la seva quotidianitat. Tot i això, la malaltia no li agrejà mai el caràcter. Un cop passada aquesta greu crisi, Sara, acompanyada de mare i germana, tornen cap a casa, a Pineda. Era l’estiu de 1907. Tot i això, Sara Llorens, en la mesura que les seves forces ho permeteren, va participar en la vida cultural del país escrivint articles per a diverses revistes. Fou també pionera en l’àmbit de la projecció social i cultural de la dona a Catalunya. Així, fou una de les primeres dones que fou sòcia del Centre Excursionista de Catalunya.

La vida cultural

Sara Llorens participa als Jocs Florals de Santa Coloma de Farners el 1904 i obté el primer premi extraordinari a la millor composició literària per Maternal. Dins l’àmbit local, col·labora en les minses activitats culturals que es fan a la població, com donar suport a les activitats de la coral La Violeta Pinetense, que poc després adoptà el nom de Lo Rebrot Pinedench, que acabà com el rosari de l’aurora. El rector de la població i els «senyors» de Pineda van veure amb mals ulls el minso desvetllament social de les capes més modestes de la població que les activitats culturals d’aquesta coral suposaven i pressionaren amb èxit el bisbat perquè el vicari que la dirigia fos traslladat de població, fet que suposà la dissolució de la polèmica coral. La colla de Sara Llorens també organitzaren sessions de teatre i certàmens literaris casolans, que anomenaren Teatre Íntim La Llar.

L’any 1904, amb motiu d’una estada amb finalitats terapèutiques que fa al poblet d’Ordal (Alt Penedès), recull material folklòric de la zona que fa arribar al seu mestre, Rossend Serra i Pagès, qui, sense dir-li-ho, en prepara una edició: Petit aplec d’exemples morals (1906), que li regala amb motiu de la seva onomàstica davant la sorpresa i l’alegria de la seva alumna avantatjada.

A la tardor de 1907 Sara Llorens es trasllada a Buenos Aires per gaudir d’un clima sec i estar a prop del seu promès. L’acompanyen el seu germà Joan i la seva esposa, Gràcia Bassa, tot just acabats de casar. S’estableixen a Trenque Lauquen, a la immensa província de Buenos Aires, on la família Llorens tenien diverses explotacions agrícoles i ramaderes.

El casament

El 5 de gener de 1908 Manuel Serra i Moret i Sara Llorens contrauen matrimoni civil, cosa realment insòlita aleshores. La cerimònia se celebrà al ranxo de Trenque Lauquen, on residia Sara Llorens: «Va ser una festa camperola en la que ens hi varen acompanyar mos germans i una pila de parents i amics, però en la que hi vàrem trobar a faltar molts estimats de Catalunya, sobretot la mamà», reconeix Sara Llorens en una carta adreçada al seu cosí, el pedagog Salvador Genís i Bech. Poc després d’aquest casament retornen a Tenerife, on sojornen de forma intermitent fins a l’abril de 1910.

Retorn a Pineda

El jove matrimoni s’instal·la a la masia de Can Carreres de l’Arboceda i de mica en mica Sara Llorens torna a treballar en recerca folklòrica. Comença a ordenar el gavadal de materials aplegats a Pineda des de l’estiu de 1902, que formaven el corpus del Rondallari i del Cançoner de Pineda. El corpus del Rondallari era format per 147 narracions de diverses menes i temes. Una primera selecció de quinze rondalles d’aquests materials, il·lustrada amb 130 dibuixos, havia de sortir publicada pel prestigiós editor i bibliòfil Ramon Miquel i Planas. L’encàrrec i la idea havia sorgit de Rossend Serra i Pagès, amb qui Miquel i Planas dirigia la Biblioteca Folklòrica Catalana. El Rondallari de Pineda havia de ser el segon volum d’aquesta col·lecció, però els resultats pèssims de la venda d’El rondallari català (1909), de Pau Bertran i Bros, aturaren el projecte. L’any 1914, el mateix Miquel i Planas reprèn el projecte de publicació d’aquest volum, en una edició austera. Sara Llorens, tot i les reticències que una edició simplificada del volum li produïa, acceptà la nova proposta sense posar-hi gaires entrebancs, però el llibre no s’arribà a publicar fins al 2006, gràcies, d’una banda, al fet que Josefina Roma, professora d’antropologia de la Universitat de Barcelona, recuperà els originals i n’enllestí l’edició i, d’altra, al compromís de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Pineda de Mar d’assumir les despeses d’edició de l’obra completa de Sara Llorens, anunciat durant la celebració del cinquantenari de la mort de la folklorista.

El «Cançoner de Pineda»

De poc va anar que amb l’edició d’El cançoner de Pineda no passés el mateix. La recollida de materials s’havia iniciat el 1902, paral·lelament a la del Rondallari. A partir d’un determinat moment Sara Llorens va comptar amb l’ajut del músic Josep Masó i Goula, que en feia la transcripció musical. Quan la feina ja era molt avançada, Masó es va morir (1910) d’un atac de cor i bona part dels materials es van perdre. Tot i que qualsevol mortal hagués tirat el barret al foc, la nostra folklorista va tornar a recomençar la feina. També és veritat que el projecte no es reprengué fins al 1928, ara amb l’assessorament musical de Josep Budí i la revisió final del mestre Francesc Pujol. En el parèntesi Sara Llorens publicà Monòlegs per a infants, a mig camí entre la creació literària i la finalitat pedagògica. Va ser el 1918 i aplegava onze narracions breus; se’n féu una segona edició, ampliada a quinze monòlegs, exquisidament il·lustrada amb dibuixos de Josep Ribot.

R. Serra i Pagès, tement que els materials aplegats per la seva deixebla amb tanta dedicació s’acabessin malbaratant, li proposà (gener 1929) que els lliurés a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, institució creada pel mecenes Rafael Patxot que pretenia aplegar tots els materials de cançons i danses dispersos i promoure recerques sistemàtiques a totes les àrees dels Països Catalans. Sara Llorens reflexionà, però, que El cançoner de Pineda «quan estigui enllestit, serà el primer acabat del meu modest corpus tradicional de Pineda. Ara bé: si jo l’entrego al Cançoner de Catalunya, cosa que em causaria un gust extraordinari, no sols robo a la meva obra total la pedra fonamental, sinó que l’aplec del meu poble, aplegat amb tanta fadiga i amor, serà fatalment disgregat —per necessitats lògiques del Cançoner general— per anar a ocupar cada cançó l’apartat que li toqui en aquell. Això no estaria bé, i sols de pensar-ho em causa tristesa fonda. Per això he demanat preu a impressors i, segons el que em contestin, el donaré a la impremta, per a poder-lo entregar ben aviat —i quan ja no sigui cap perill que el disgreguin— al Cançoner de Catalunya.» Era el gener de 1929. Rossend Serra i Pagès moriria un mes després sense veure publicada, paradoxalment, l’obra que indirectament li donaria més fama: El cançoner de Pineda, de Sara Llorens, que aplegaria 238 cançons i 210 tonades, i que aparegué el desembre de 1931. La importància i transcendència d’aquesta obra, malgrat la tardança de la seva publicació i les poques crítiques metodològiques que s’hi puguin fer, convertiria Sara Llorens en la primera dona folklorista dels Països Catalans.

La Biblioteca Popular de Pineda

Mentrestant, Manuel Serra i Moret, el marit de Sara Llorens, havia entrat en la política local. Així, el 1912 aconseguí l’acta de regidor en les eleccions municipals. Tot i els bastons a les rodes posats per l’oposició i pels cacics de sempre, que veien amb mals ulls la ideologia progressista amb què combregava Serra i Moret, finalment aconseguí l’alcaldia de Pineda el 1914, que renovà totes les vegades que s’hi presentà. Serra fou un dels alcaldes més emblemàtics de la població. Durant el seu mandat impulsà diverses iniciatives socials, culturals i urbanístiques que deixaren empremta durant molt de temps en el record dels pinedencs.

Una d’aquestes iniciatives, en què tingué una gran influència Sara Llorens, va ser la inauguració de la Biblioteca Popular de Pineda el 1922, segurament perquè aquest edifici congeniava a la perfecció el seu amor al llibre: «No hi ha cap objecte al món que se m’endugui el cor com un llibre», comenta a Rossend Serra i Pagès (5-xii-1912), amb els beneficis socials que tant defensava: «Per fi podrem inaugurar la Biblioteca —diu al seu mestre—. N’estic contenta més que pel bé que pot fer-me a mi (bibliogràficament molt relatiu, crec), pel que podrà fer al jovent, i sobretot a les criatures que encara van a l’escola, que són les que temps a venir se n’aprofitaran més. Aquesta obra serà un dels estels que deixarà el pas del meu marit per l’Ajuntament de Pineda. N’estic contenta, naturalment.» Aquesta alegria sorgeix més efusivament quan lliura a la Biblioteca les dues obres que havia publicat fins aleshores, Monòlegs per a infants i Petit aplec d’exemples morals: «Amb efusió ho ofreno a la Biblioteca Popular de Pineda, la somniada, de-sitjada, i per fi, obtinguda biblioteca dels meus amors, sentint, avui més que mai, que aquestes meves publicacions siguin tan insignificants.» (Pineda, 27-vii-1922).

Revolució

Després de la suspensió de la vida política i de la repressió de qualsevol mena d’activitat catalanista que la dictadura de Primo de Rivera provocà entre 1923 i 1930, la vida del país reneix amb més força, i Manuel Serra i Moret torna a l’alcaldia de Pineda, però de seguida assumirà responsabilitats més altes com a líder de la Unió Socialista de Catalunya (USC).

Malauradament el desvetllament de la consciència d’un poble no es fa mai sense tensions, tensions que posen al descobert la varietat ideològica del poble. De fet, Sara Llorens, de la mà del seu marit Manuel Serra i Moret, havia anat evolucionant ideològicament. En una carta a Rossend Serra i Pagès del 1923 expressa les seves inquietuds en aquest terreny: «Jo volia ser mestra. I també folklorista. I sense deixar cap d’aquestes activitats, ara, si tingués salut, seria socialista d’acció, és a dir, escriptora i propagandista socialista.»

La proclamació —coneguda com a fets del Sis d’Octubre— de Lluís Companys de l’Estat Català de la República Federal espanyola el 6 d’octubre de 1934 va ser avortada pel capità general de Catalunya, Domènec Batet. Això suposà la suspensió de les institucions catalanes i una contundent repressió. La Generalitat de Catalunya i el Govern legítim no va ser restaurat fins a la victòria electoral del Front Popular de Catalunya, el febrer de 1936.

Guerra Civil

L’any 1936 els pitjors pronòstics es feren realitat i esclatà una cruenta i llarga Guerra Civil, provocada pel capità general de les Canàries, insurgent i feixista, Francisco Franco. Per primera vegada, es bombardejaren nuclis civils en una de les accions més covardes i brutals de la història bèl·lica del segle xx.

Durant la guerra, l’ànima de Sara Llorens patí moments passatgers de desencís: «moltes vegades, durant aquest temporal, que hauria d’ésser d’idees i que resulta d’acció brutal, quan veus que la llei del més fort s’imposa com en els temps prehistòrics, et vénen unes ganes de morir, de fugir d’aquest món civilitzat, i anar a reposar en dolç repòs etern i integrat a la terra mare… —escriu al seu germà Joan—. De totes maneres, hom reacciona i… tornem-hi! Hi ha tants pits sans i heroics als nostres rengles!» Calia mantenir el coratge: «Som a la lluita, i hem de lluitar, què romanços! No solament ens hi va la vida, sinó que ens hi va l’esperit, que és el realment important. Per moltes mueques i brunyols que facin els Estats demòcrates, a la llarga reaccionaran, obligats pel poble, i no seran tot triomfs i conquestes per als bandolers imperialistes.» Les coses, però, anaren altrament.

El camí de l’exili

A finals d’abril de 1938 Sara Llorens i la seva inseparable germana Francisca emprenen el camí de l’exili. Traslladades amb cotxe fins a Marsella, embarquen amb destinació a la República Argentina i s’estableixen a la hisenda familiar de Victorica (La Pampa) i, més tard, a la capital, Buenos Aires. Manuel Serra i Moret, que aleshores era vicepresident segon del Parlament de Catalunya, creuà la frontera al final de la Guerra Civil, l’1 de febrer de 1939. Serra i Moret féu una breu estada a França i Anglaterra abans de reunir-se amb la seva dona a l’Argentina. Era el setembre de 1940. Anys després, el 1946, va acceptar l’honor de formar part del Govern de la Generalitat de Catalunya a l’exili i s’instal·là a París.

Repressió

La Guerra Civil esmicolà moltes coses: vides, carreres, il·lusions, paisatges... Així ho recordava des de l’exili argentí, en to elegíac, Sara Llorens al patriota Hipòlit Nadal i Mallol el 1941: «Penso en Pineda, en la meva blanca vila mediterrània, on he viscut, he alenat, he somniat i he treballat tota la vida. Penso en Pineda, en el poble dels meus pares, on he passat els dies de la infantesa respirant la poesia dels seus jocs, i en els dies de l’adolescència saturant-me de la meravella de la seva història i tradicions, i els dies de la joventut i la maduresa endinsada enamorívolament dins la bellíssima selva del seu tresor folklòric: aplegant-lo, estudiant-lo, comparant-lo amb la literatura dels pobles antics.» L’activitat folklòrica de Sara Llorens, lluny de casa i perduda la seva biblioteca —«la Biblioteca folklòrica particular meva i la general de la casa —cap a uns deu mil volums en conjunt, alguns d’ells rars exemplars introbables ja— ja no existeixen tampoc. Seguint la sort de tot el parament de la casa, han estat robats i escampats»—, s’estroncà per sempre. De totes maneres tocava sobreposar-se i calia denunciar internacionalment, des de fora, la injustícia que s’havia comès amb Catalunya i amb la República espanyola i de la qual eren un exponent patent els refugiats i exiliats i també calia denunciar la repressió que es patia a Catalunya i Sara Llorens ho féu, malgrat les seves migrades forces, des de les pàgines de l’emblemàtica revista Ressorgiment de Buenos Aires, tot i la intimidació del govern franquista: «En aquests mateixos dies en què m’és tramesa la vostra invitació a escriure quelcom per l’aniversari 25.è de Ressorgiment, m’arriba també, per altre indret, que el meu nom figura entre els dels processats a Catalunya pel govern franquista. Les dues notificacions —per a mi ben honorables, tant l’una com l’altra— ocupen avui la meva pensa conjuntament.».

Retorn a Europa

El juny de 1948 Sara Llorens i la seva germana Francisca s’establiren a Perpinyà, al costat de Manuel Serra i Moret. En aquesta ciutat rossellonesa van passar els darrers anys de la seva vida, allunyats dels familiars i dels amics, que només veien de tant en tant. Les visites que durant les èpoques de vacances els feien la seva germana Orfèlia i els seus fills Montserrat, Florenci, Maria i Josefina van ser especialment emotives i eren esperades amb delit any rere any.

Sara Llorens va morir l’abril de 1954. Així relaten aquest fet els seus nebots Maria Alibés i Josep Reynal al seu cosí Joan J. Llorens: «la tia Sara ha mort. Va morir el dia 17 entre les 9 i 1/2 i 10 i 1/2 del matí. Sortosament la nostra presència va fer que l’òbit es realitzés amb la presència d’algun familiar; altrament hauria ocorregut en la soledat més corprenedora. L’oncle Manel i la tia Francisca podeu imaginar-vos com han sentit aquesta separació».

Poc després de morir la seva esposa, Manuel Serra i Moret va publicar des de Perpinyà El llibre del cor, una mena de testament espiritual escrit per Sara Llorens l’any 1916. D’aquesta manera s’acomplia la darrera voluntat de la nostra folklorista.

Notes biogràfiques de Sara Llorens

per Joan Pujadas

5-xi-1881Neix a Lobos (Argentina).

Abril 1885La família Llorens Carreras retorna a Catalunya i s’estableix a Pineda.

Febrer 1897Revalida els estudis de magisteri que havia fet a l’Escola Normal de Barcelona.

Setembre 1898Es matricula a l’Escola d’Institutrius i Altres Carreres per a la Dona de Barcelona.

31-xii-1899Mor a Barcelona el seu pare, Joan Llorens i Horta.

Primavera 1900Coneix Manuel Serra i Moret i l’any següent s’hi compromet en matrimoni.

25-ix-1901M. Serra emprèn un llarg viatge pels Estats Units per treballar i completar estudis.

Octubre 1901Assisteix al curs de folklore que imparteix R. Serra i Pagès a l’Escola d’Institutrius.

Desembre 1901Fa les primeres recerques folklòriques i etnogràfiques a Pineda.

Març 1902 Mossèn Antoni Maria Alcover la convida a col·laborar en el Diccionari de la llengua catalana.

Estiu 1902 Continua la recerca de materials folklòrics i etnogràfics a Pineda. En total recollirà 50 rondalles, 250 cançons, 80 llegendes, 200 refranys, 80 endevinalles i 50 oracions.

Tardor 1902 Contreu una tuberculosi pulmonar, de la qual mai més no es restablirà.

15-ix-1904 Obté el primer premi extraordinari dels I Jocs Florals de Santa Coloma de Farners al millor treball literari en prosa per la composició Maternal.

Abril 1906 Rossend Serra i Pagès prologa i publica l’opuscle Petit aplec d’exemples morals, que S. Llorens havia anotat (1904) a Ordal (Alt Penedès) i li ofereix com a obsequi.

3-v-1906 Tramet a Mn. Alcover un miler de cèdules sobre termes de la parla de Pineda.

Setembre 1906 Publica «Col·loquis interns d’infants» en el llibre Aplec, a cura d’Anton Busquets. La seva salut empitjora. Com a darrera esperança per salvar-li la vida li recomanen un llarg sojorn a les illes Canàries. S’estableix al Puerto de la Cruz (Tenerife).

2-x-1907 Viatja a l’Argentina i resideix a Trenque Lauquen (Buenos Aires).

5-i-1908 Es casa amb Manuel Serra i Moret. S’estableixen a Santa Cruz de Tenerife i poc després al Puerto de La Luz (Las Palmas de Gran Canaria).

4-v-1909Retorna a Pineda per passar l’estiu. Rehabiliten la masia Can Carreres de l’Arboceda.

26-30-vii-1909Setmana Tràgica. Moviment insurreccional a Barcelona, amb motins i aldarulls.

Tardor 1909Reprèn l’aplec de cançons de Pineda amb el músic Josep Masó i Goula.

4-xi-1909 Retornen al Puerto de La Luz (Las Palmas de Gran Canaria), per passar l’hivern.

Desembre 1909Ramon Miquel i Planas li proposa publicar una part del Rondallari de Pineda, 15 rondalles amb 130 dibuixos de D’Ivori. Poc després l’editor atura el projecte.

22-iii-1910Mor sobtadament Josep Masó i Goula. Aquest fet suposa la pèrdua d’una bona part dels materials d’El cançoner de Pineda que li havia lliurat.

27-iv-1910 Retornen definitivament a Pineda i s’estableixen a la Can Carreres de l’Arboceda.

1911 Manuel Serra i Moret ingressa a la Unió Catalanista de la mà de D. Martí i Julià.

12-xi-1911 Manuel Serra i Moret és elegit regidor de Pineda.

13-i-1912 El Ministeri de Governació decreta la incapacitació com a regidor de M. Serra.

9-xi-1913 Manuel Serra i Moret és escollit novament regidor de Pineda.

11-xii-1913La Comissió Provincial de Barcelona anul·la els comicis celebrats a Pineda.

6-iv-1914 Es constitueix la Mancomunitat de Catalunya, presidida per Enric Prat de la Riba.

9-v-1914 El ministre de Governació declara vàlides les eleccions municipals de Pineda.

Juny 1914L’editor R. Miquel i Planas renova el projecte d’edició del Rondallari de Pineda, tot i que en una edició austera i amb els materials adaptats al català prefabrià.

22-vi-1914 Manuel Serra i Moret és proclamat alcalde de Pineda.

28-vii-1914S’inicia la Primera Guerra Mundial.

5-i-1916Redacta El llibre del cor i determina que no es publiqui fins després de la seva mort.

1-viii-1917Mor Enric Prat de la Riba, president de la Mancomunitat de Catalunya.

29-x-1917 S’inaugura, al matí, la Casa de la Vila de Pineda i, a la tarda, es col·loca la primera pedra de la Biblioteca Popular. Sara Llorens n’ha estat la màxima impulsora.

29-xi-1917 Josep Puig i Cadafalch és elegit president de la Mancomunitat de Catalunya.

Març 1918Publica l’opuscle Monòlegs per a infants, que conté onze contes.

11-xi-1918Se signa l’armistici que posa fi a la Primera Guerra Mundial.

25-vi-1922S’inaugura la Biblioteca Popular de Pineda.

13-ix-1923El general Primo de Rivera fa un cop d’Estat i instaura una dictadura militar.

2-x-1923És destituït el consistori pinedenc elegit democràticament, que presidia Manuel Serra i Moret.

12-i-1924Comença a col·laborar en el setmanari Justícia Social, òrgan de la Unió Socialista.

13-i-1924Josep Puig i Cadafalch cessa com a president de la Mancomunitat de Catalunya.

14-viii-1924Mor a la casa pairal de Pineda la seva mare, Emília Carreras.

20-iii-1925El general Primo de Rivera dicta la supressió de la Mancomunitat de Catalunya.

1-ix-1925Viatja amb el seu espòs a Buenos Aires. Hi romandran fins al 14-v-1926.

Abril 1926Comença a col·laborar en la revista Ressorgiment, de Buenos Aires.

Gener 1929Publica la segona edició de Monòlegs per a infants, amb dibuixos de Josep Ribot.

1-ii-1929Mor a Barcelona, Rossend Serra i Pagès. Poc abans del seu decés, designa Sara Llorens «hereva» dels seus manuscrits folklòrics.

28-i-1930Finalitza la dictadura de Primo de Rivera amb la dimissió del general colpista.

26-ii-1930Es reposa el consistori electe de Pineda. Manuel Serra i Moret és proclamat novament alcalde de la població.

Juliol 1930Enllesteix l’inventari de la biblioteca folklòrica de Rossend Serra i Pagès.

14-iv-1931Francesc Macià proclama la República Catalana dins de la Federació Ibèrica.

15-iv-1931Francesc Macià nomena M. Serra conseller d’Economia i Treball de la República.

28-vi-1931Manuel Serra i Moret és elegit diputat a Corts per la circumscripció de Barcelona.

2-viii-1931L’Estatut d’autonomia de Núria rep el suport majoritari dels catalans.

Desembre 1931Publica El cançoner de Pineda, que aplega 238 cançons populars amb 210 tonades.

21-xi-1932Primeres eleccions al Parlament de Catalunya. Manuel Serra i Moret és elegit diputat per la candidatura de la Unió Socialista de Catalunya.

14-xii-1932Francesc Macià és elegit president de la Generalitat de Catalunya.

19-xii-1932Manuel Serra i Moret cessa com a conseller d’Economia de la Generalitat.

19-xi-1933Manuel Serra i Moret és elegit diputat a Corts per la circumscripció de Girona.

25-xii-1933Mor Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya.

1-i-1934Lluís Companys assumeix la presidència de la Generalitat de Catalunya.

14-i-1934Manuel Serra guanya les eleccions municipals de Pineda, però renuncia al càrrec.

6-x-1934Lluís Companys proclama l’Estat Català dins la República Federal espanyola. Se suspen l’Estatut d’autonomia.

16-ii-1936Àmplia victòria del Front d’Esquerres de Catalunya sobre el Front Català d’Ordre.

1-iii-1936Lluís Companys retorna a Barcelona i es restitueix la Generalitat de Catalunya.

18-vii-1936Comença la rebel·lió militar contra la República, que acabarà en guerra civil.

Novembre 1936Enllesteix la classificació de l’epistolari de Rossend Serra i Pagès.

Gener 1937M. Serra i Moret és nomenat sotssecretari d’Obres Públiques de la Generalitat.

3-7-v-1937S’esdevenen a Barcelona els Fets de Maig.

12-viii-1937Manuel Serra i Moret és nomenat president del Consell d’Economia de Catalunya.

Abril 1938L’exèrcit feixista penetra a Catalunya i es deroga l’Estatut d’autonomia. Sara i Francisca Llorens emprenen el camí de l’exili i s’estableixen a Victorica (Argentina).

1-x-1938Manuel Serra i Moret és escollit vicepresident segon del Parlament de Catalunya.

31-i-1939Les tropes franquistes arriben a Pineda. La casa pairal dels Llorens és confiscada i s’hi estableix la Falange Española i la OJE. La biblioteca és dispersada i destruïda.

1-ii-1939M. Serra i Moret inicia l’exili. Després d’un sojorn a Perpinyà marxa a Londres.

28-iii-1939Acaba oficialment la Guerra Civil espanyola.

1-ix-1939Comença la Segona Guerra Mundial.

3-ix-1940Manuel Serra i Moret arriba a Buenos Aires i es retroba amb la seva esposa.

15-x-1940Lluís Companys és condemnat a mort pel govern del general Franco i afusellat al castell de Montjuïc de Barcelona. Josep Irla esdevé president de la Generalitat.

2-ix-1945Fi de la Segona Guerra Mundial.

14-ix-1945Es constitueix a París el Govern de la Generalitat a l’exili, presidit per Josep Irla.

6-xi-1946M. Serra viatja a París i pren possessió del càrrec de conseller de la Generalitat.

23-xii-1947M. Serra dimiteix el càrrec de conseller per desavinences amb Joan Comorera.

Maig 1948S’estableix a Perpinyà amb el seu espòs, Manuel i la seva germana Francisca.

30-iii-1950Mor Antoni Rovira i Virgili, president del Parlament de Catalunya. Manuel Serra i Moret, com a vicepresident únic de la cambra, n’assumeix la presidència.

17-iv-1954Mor a Perpinyà Sara Llorens. Cobreix la seva tomba una làpida amb la inscripció: «Sara Llorens de Serra|1881-1954|Feu que germini el bé que ha deixat».

Desembre 1954M. Serra i Moret publica El llibre del cor, que Sara Llorens havia redactat el 1916.

Bibliografia de Sara Llorens

per Joan Pujadas

Publicacions

1. Llorens y Carreras, Sara. Petit aplech d’exemples morals recullits y cotejats per la Srta. — ab una noticia preliminar d’En Rossend Serra y Pagés. Barcelona: Imprenta de Fidel Giró, 1906, 54 pp. (Biblioteca Folk-lòrica Catalana, volum I).

2.Llorens de Serra, Sara. Monòlegs per a infants. Barcelona: J. Horta, impressor, 1918, 80 pp.

2.1.Llorens de Serra, Sara. Monòlegs per a infants. Valls: Les Edicions de l’Arc de Barà, 1929, 162 pp. (2.a ed., augmentada, amb il·lustracions de Josep Ribot).

3.Llorens de Serra, Sara. El cançoner de Pineda. 238 cançons populars amb 210 tonades. Folklore de la Maresma, I. Barcelona: Joaquim Horta, impressor, 1931, 359 pp.

3.1.Llorens de Serra, Sara. El cançoner de Pineda. 238 cançons populars amb 210 tonades. Folklore de la Maresma, I. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar, 1992 (edició facsímil).

4. Llorens de Serra, Sara. El llibre del cor. Perpinyà, 1954, 146 pp.

5. Llorens de Serra, Sara. Epistolari (1901-1954). Recull, prefaci, notes i edició de Joan Pujadas i Marquès. Pròleg de Josep Ferrer i Costa. Barcelona: Fundació Pere Coromines, 2004, 549 pp.

6.Àlbum Sara Llorens. Recull, prefaci, notes biogràfiques i bibliogràfiques i edició de Joan Pujadas. Pròleg de Toni Sala. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar, 2004, 400 pp. (L’Obra de Sara Llorens, 1)

7.Llorens, Sara. Rondallari de Pineda. Introducció i estudi de Josefina Roma. Il·lustracions de Waldesca Santana. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar, 2006, 639 pp. (L’Obra de Sara Llorens, 2)

Opuscles

1.Llorens de Serra, Sara. «Llegenda de Santa Lena». A: La rondalla del dijous. Barcelona: L’Avenç, n.o 42, s. a. [oct. 1909], vol. II, pp. 241-251.

2.Llorens de Serra, Sara. Monòlechs. Barcelona: Ilustració Catalana, s. a. [1918], n.o 275, pp. 313-336. (Lectura Popular, Biblioteca d’Autors Catalans, vol. XVI).

Col·laboracions més destacades

1.Llorens y Carreras, Sara. «Col·loquis interns de infant». A: Aplec. Models en vers y en prosa del nostre Renaixement, per us de las escolas de Catalunya, Mallorca, Valencia y Rosselló. Compilat, ordenat y anotat per Antón Busquets y Punset. Ilustracións de Joseph Berga y Boada y Prudenci Bertrana. Girona, 1906 (1.a ed.), pp. 21-23; 1923 (2.a ed.), pp. 14-16, i 1932 (3.a ed.), pp. 18-20.

2. Llorens de Serra, Sara. «Ofrena» i «Nota biogràfica». A: Alguns escrits del professor Rosend Serra y Pagès. Coleccionats y publicats a honor del Mestre per les seves dexebles en ocasió del Cinquantenari del seu Professorat (1875-1925). Barcelona, 1926, pp. vi-xxxi.

Principals revistes on va col·laborar

Arxiu de Tradicions Populars (Barcelona), Catalana (Barcelona), Catalunya (Barcelona),

La Costa de Llevant (Canet de Mar), Feminal (Barcelona), Justícia Social (Barcelona),

Ressorgiment (Buenos Aires) i Vida Nova (Pineda de Mar)