María "Bita" VIDAUD CAIGNET

Is your surname VIDAUD CAIGNET?

Connect to 13 VIDAUD CAIGNET profiles on Geni

María "Bita" VIDAUD CAIGNET's Geni Profile

Share your family tree and photos with the people you know and love

  • Build your family tree online
  • Share photos and videos
  • Smart Matching™ technology
  • Free!

María "Bita" VIDAUD CAIGNET

Also Known As: "BITA"
Birthdate:
Birthplace: Guantánamo, Santiago de Cuba, Cuba
Death: January 24, 1944 (93)
Rambla Cataluña, 32, 3º, 2ª, Barcelona, Catalunya, España (Spain) (Miocarditis)
Place of Burial: Cementerio del Sud-Oeste, Montjuïc, Barcelona, Catalunya, Spain
Immediate Family:

Daughter of Pierre-Adolphe Vidaud Du Dognon De Pomerait and Charlotte CAIGNET HEVIA
Wife of Rafael LLOPART FERRET
Mother of Rafael LLOPART VIDAUD; Adolfo LLOPART VIDAUD and María LLOPART VIDAUD
Sister of Alberto VIDAUD CAIGNET; Luis Severo Vidaud du Dognon; Juana Amelia VIDAUD CAIGNET; Lucia Carlota "Calo" VIDAUD CAIGNET; Magdalena VIDAUD CAIGNET and 2 others

Managed by: Private User
Last Updated:

About María "Bita" VIDAUD CAIGNET

but let’s, for a moment, contemplate María Vidaud Caignet, the distinguished lady seen here, a picture of sartorial property and domestic sovereignty. She was the sister of Alberto Vidaud (Caignet), my grandmother’s grandfather, which makes her the great-daughter of our freemason architect of Cap-Français. Born in Santiago de Cuba circa 1850, she married Rafael Llopart i Ferret, who in turn had been born in 1847 in Sitges, then a small village in Catalonia. As a young man, (Rafael) Llopart i Ferret migrated to Cuba, where he became a prosperous businessman. He lived in Guantánamo, serving as mayor in the 1880s and devoting his attention to public health, as the Viquipèdia entry, my source, recounts. It appears he traveled back and forth the Atlantic several times; for instance, he represented the provincial government at the Exposició Universal de Barcelona in 1888. But by 1890, (Rafael) Llopart i Ferret, now a rich indiano, was back for good in Catalonia with his Cuban wife. In Barcelona, he owned a “botiga d’ultramarins i colonials” named — what else? — La Tropical, located on the rambla de Canaletes. At one of his properties in Sitges, the composer Enric Morera i Viura wrote and dedicated to him the opera Empòrium, which premiered at the Gran Teatre del Liceu in 1906. A grand transatlantic life, it seems, that of (Rafael) Llopart i Ferret ! But not as long as that of his wife María (Vidaud Caignet) who died in January 1944 at the age of 93. Think of this: back in Cuba’s Oriente she lived through the Guerra de los Diez Años against Spain, and then in Spain, she, an octogenarian, survived the horrors of the Spanish Civil War. Her obituary in La Vanguardia mentions her burial in the Cementerio del Sudoeste, on Montjuïc; after such a long life, she must have wanted to rest in peace.

I have no idea what the life of María Vidaud Caignet was like in the metropolis, but there must be letters somewhere that might someday be read in order to recover a sense of her thoughts and affects. Did she think much of the island of Cuba? Did she miss her relatives there and speak fondly of them? Did she ever give a thought to the slaves she must have known as late as the 1880s? And did she know much about the life of her maternal grandfather, one François Caignet, presumably the same François Caignet of Saint-Domingue who, according to the Louisiana Slave Records, in June 1815, in the city of New Orleans, sold a twenty-four-year-old woman named Rosalie as a slave for 500 dollars, and also sold a boy named Casimir, Rosalie’s four-year-old son, as a slave for 550 dollars?

https://robertissimus.wordpress.com/2014/10/24/viii-the-triangle/


María Magdalena Gonzales-Rodiles Vidaud and Carmen Luisa de Granda Vidaud were certainly not the first members of their family to leave Cuba. Nunú ( Maria Magdalena Gonzales-Rodiles Vidaud ) herself mentions her cousin, the first communicant in Barcelona, who I suspect was Rafael Calbetó Vidaud, born in Havana, the son of Juana Amelia Vidaud Caignet, sister of María Vidaud Caignet. Like María, Juana Amelia also married a man from Catalonia, Rafael Calbetó y Sambeat, who was Comandante del Presidio de la Habana in the early 1890s and published a report about his work there. They also settled in Spain sometime in the 1890s. (As it happens, a gentleman from Barcelona, Juana Amelia’s grandson, also found my blog and contacted me, providing some lovely photographs and much valuable information, to which I hope to return soon.) María and Juana Amelia must have missed their faraway birthplace, but Nunú and Carmela lost their country.

https://robertissimus.wordpress.com/2014/12/27/xiii-communicants/


An amateur genealogist in Barcelona not long ago read my blog and kindly emailed me three pictures of children. The girl seen here is Juana Amelia Vidaud Caignet, my correspondent’s grandmother, born in Guantánamo in 1851. She is also the sister of Alberto Vidaud Caignet, my grandmother’s grandfather, who was born, it seems, in 1848. Like their sister, María Vidaud Caignet, whose son at one point headed the Futbol Club Barcelona, Juana Amelia ( Vidaud Caignet) ended up spending much of her life in Spain. As I recounted earlier, she married Rafael Calbetó y Sambeat, who was Comandante del Presidio de la Habana in the 1890s. A married couple with a young son, they went to live in Catalonia; he, after all, had been born in Viella, in the province of Girona.

And here we have her again, little Amelia (as it appears she was known) in a feathered hat with an anonymous child — “un niño desconocido,” as my correspondent puts it. It is not farfetched at all — in fact, it makes sense — to assume that the little boy in the top hat is one of her brothers, either Alberto Vidaud Caignet, my second great-grandfather, or, more probably, Severo Vidaud Caignet, born in 1849, the only other boy among the seven siblings. Severo ( V.C.) is arguably the most interesting character in our family tree, and I hope to return to him (and his direct descendants) again, but suffice it to say for now that he’s a bit of a legend, a gentleman who traveled to Europe many times, a bon vivant who appears to have shocked — at least a little — his more conventional relatives in Cuba, France and Spain. He appears as a bachelor in the faire-part announcing the death of his aunt in Auch: “Monsieur Sévère Vidaud du Dognon de Pomerait,” plain and simple, without a wife or children. (His older brother appears as “Monsieur et Madame Albert Vidaud du Dognon de Pomerait et leurs enfants,” a paterfamilias, while Amelia, by then a widow, is “Madame veuve Calbetó, née Vidaud du Dognon de Pomerait, et ses enfants.”). Years ago, we spent a week in Dinard, on the northern coast of Brittany. When I told my grandmother — she was in her late eighties then — about this part of our itinerary, she mentioned that one of her great-uncles (or was it an uncle, or a cousin?) used to summer there. I like to imagine that man was her tío Severo (V.C.), and I like to imagine too that this little boy is Severo, or Sévère, himself, posing already with an finely crafted product of elegant millinery, one of the many hats he must have worn during his life. But what do I know? Most sources indicate that both Alberto and Severo were older than their five sisters, and this boy looks younger to me than the girl whose hand he is delicately holding. Maybe the accepted chronology needs to be revised in light of these hats? Or maybe a boy at that age looks smaller than a sister born two years later, since girls are said to grow up faster?

https://robertissimus.wordpress.com/2015/02/07/xviii-crowned-heads/


Acerca de María "Bita" VIDAUD CAIGNET (Español)

Nuestro distinguido amigo don Rafael Llopart, ha recibido la triste noticia de haber fallecido en Cuba su señor padre político don Adolfo Vidaud (q. e. p d.) nos asociamos al dolor que experimenta el citado amigo y muy particularmente su señora esposa, hija del finado y demas familia.

Eco de Sitges de 18 de octubre de 1896, nº 555, Pag 2


Víctma de grave dolencia ha fellecido en Madrid el Tenienle Coronel de Infanteria don Doroteo Carlos Lecumberri, ayudante que fué del general Polavieja en la guerra de Fiipinas, y primo de Dª' Maria Vidaud, señora esposa de nuestro apreciado amigo don Rafael Llopart, El señor Lecumberri contaba con muchas leales amistades entre nuestros paisanos, quienes han sentido pesar por la muerte del bizirro y pundonoroso mililar.
EL Eco De SITGES envia desde sus columnas el mas sentido pésame a sus allegados.

Eco de Sitges de 20 de Noviembre de 1898 ,nº 664, Pag 3


SUSCRIPCIÓN
para sufragar !os gastos de instalación en esta villa de las Hermanas de San José
encargadas de la vela de enfermos.

Con 25 pesetas Maria de Llopart
Con 10 Pesetas : Salvadora Font de Dalmau, Maria Buenaventura Torralbas de Font
Con 5 Pesetas : Teresa Font de Catasús; Eugenia Robert de Font

Eco de Sitges de 29 de Octubre de 1899,nº 713, Pag 2


Se cita, con motivo de los actos de la Fiesta Mayor de Sitges a Maria Llopart

En el Eco 758


Heus aquí 'ls noms de la s piatriotas senyoretas sitgetanas, que contribuhiren á la confecció del tapis ofert al «Orfeó Catalá»;
María Torralbas, Maria Llopart, ...

Baluart de Sitges, de 11 agosto 1901, , nº 2, Pag 3

Acabat el concert, els orfeonistas, després de expensionarse per la platja y per la Ribera, foren obsequiats ab riquíssima malvasía per l'«Agrupació Catalanista, y que galantment oferiren las acreditadas casas Querol, Felip Font y Bartomeu Carbonell.

Baluart de Sitges, de 11 agosto 1901, nº 2, Pag 1


Con motivo de celebrar su fiesta onomástica la distinguida dama Dª. María de la Asunción Vidaud de Llopart, su hija Dª. María Llopart de Font y su angelical nietecita, celebróse en la suntuosa morada de don Rafael Llopart Ferret una simpática fiesta íntima, elevándose bonitos y caprichosos globos aereostáticos y disparándose varios fuegos artificiales en los espléndidos jardines iluminados á la veneciana, esparciendo con ello la animación en el vecindario.

Eco de Sitges, de 22 de agosto de 1909, num 1215, pag 2


Suscripció popular
Iniciada per les Sres. Vocals de la Junta local de l´' Ensenyansa al objeete dè dotar a les
Escoles públiques de aquesta vila del mobiliari y material pedagógich que 'ls falta:
D.ª María Vidaud de Llopart 50 Pesetas
...

Baluart de Sitges, de 5 de septiembre de 1909, num 512, pag 2


En los espléndidos jardines de la suntuosa morada del compatricio D. Rafael Llopart Ferret celebróse el 16 del corriente una embelesadora fiesta de familia con motivo del santo de la dignísima dueña de la casa D.ª Maria Vidaud de Llopart, de su simpática hija y de su encantadora nieta, quemándose al anochecer estruendosos fuegos artificiales que promovieron la natural algazara no solo entre las familias invitadas á la fiesta, sino también entre el vecindario. Hacemos votos para que por muchos lustros pueda conmemorarse semejante festividad.

Eco de Sitges, de 21 de agosto de 1910, num 1267, pag 3


El pasado jueves, nuestro amigo D. Calixto Bergnes, recién llegado de Cuba, festejó íntimamente su fiesta onomástica, celebrándose una Misa en el Santuario de Ntra. Sra. del Vinyet y un banquete en su domicilio, habiendo sentado a su mesa, además de su apreciable familia, los señores D Rafael Llopart y su esposa D.* María Vidaud, D. Antonio Carbonell y las señorita María Reñaga, Mercedes Batlle y Josefa Planas. La fiesta resultó espléndida.

Eco de Sitges, de 17 de septiembre de 1915, núm 1535, Pág 2


Sabedores algunos intelectuales de esta villa de que, on el expreso a Valencia del dia 20, pasaba por Sitges el Director de Enseñanza de Francia Mr. Luciano Poincaré y su señora, personáronse en la Estación del ferrocarril al objeto de patentizar sus simpatías con ocasión de haber hecho entrega al Insítut d’ Estudis Catalans de Barcelona de la Importante Biblioteca de eximios escritores franceses ...
...
Mientras tanto, D. Rafael Llopart Ferret hizo entrega a Mdme. Polncaré de un bouquet de exquisidas rosas de sus jardines, diciéndola, también en habla francesa, que le dedicaba el pequeño obsequio en nombre de su esposa Mdme. Llopart, francesa, agregaudo que él es español, pero que su corazón está en Verdún.

Eco de Sitges, de 4 de junio de 1916, núm 1568, pag 3


En l' exprés de Valencia de les 9-45 h. del matí, passà en direcció a Tarragona Mr. Lucien Poincaré, Director general de la Ensenyança Superior dé França i germà del President a' aquella República, a qui acompanyen la seva distingida esposa, el Sr. Cònsul de dita nació a Barcelona i el seu Secretari .
Amb tal motiu, es congrega en l' «andén» dé la Estació una nodrida con correncia que saluda afectuosament als ilustres viatgers; atansantnse a donarlshi la benvinguda el Sr. Alcalde, el Director del Colegi dels Germans Maristes, de nacionalitat francesa, i el benemèrit patrici D. Rafel Llopart.
El primer de dits senyors els entregaun formós ram de flors, lligat amb cintes dels colors de les ensenyes nacionali francesa, i el Sr. Llopart un delicat «bouquet» d' explèndides roses del séu jardí, ofrena de la distingida esposa de dit senyor a la seva compatrícia la respectable Mdme. de Poincaré, qui, devant de tan franca manifestació d'afecte i simpatia, expressa amb sentides frases el seu més profón reconeixement.

Baluart de Sitges, de 3 de junio de 1916, num 765, pag 3


Mr. Carles Deering, en el seu imponderable Marycel sènta a sopar a la seva taula, d' impecable grandesa i distinció, als següents senyors :
A la seva dreta : D.ª Joséfa Planas de Llauradó, Regent de la Parroquia don Josep Xercavins, D.ª Carmen Querol de Ferret i D. Josep Planas Robert;
a la seva esquerra : D.ª Sebastiana Carbonell de Carbonell, D. Josep Ferret Robert, D.ª Maria Gené de Carbonell i D. Joan R. Benaprès ; i
al seu devant, fent els honors de senyora de la casa : D.ª Dolors Vidal de Utrillo, qui tenia
a la seva dreta : D. Simó Llauradó, D.ª María Vidaud de Llopart, D. Bartomeu Carbonell, Batlle i D. Pelegrina Vidal Ribot ; i
a la seva esquerra : D. Pere Carbonell Mestre, Dª. Maria Izabal i de Planas, D. Rafel Llopart i D.ª Maria Oller de Benaprès; ocupant el cap de taula D. Miquèl Utrillo i D. Ramón Casas.
Durant l' àpat, el sextet «Mozart«, que dirigeix el Mtre. Torrens, interpreta escullides composicions musicals; i, en acabat, els invitats es dirigeixen als fantastics jàrdins situats en els terrats, ont prenen el cafè, sorprenentlos les cantades de la «Unió Sitgetana«, qual coro, colocat en els terrats superiors, invisibles als circumstants, interpreta escullides peces baix la batuta del Sr. Tort.
...
Atent a les costums del seu país, Mister Deering feu ofrena a les senyores com a recort de la festa, de rics i artístics vanos
...
Baluart de Sitges, de 12 de agosto de 1916, num 775, pag 2


También falleció en Barcelona, el pasado martes, contando 86 años, el respetable señor don Juan Carrera Campaneria, cuyo entierro constituyó una verdadera manifestación de duelo, eu la que se hallaban representadas la banca y el comercio de la ciudad condal. Enviamos nuestro sentido pésame a su señora viuda doña Luisa Caignet, asi como a los hijos y demás allegados, entre los que figura nuestro distinguido amigo don Rafael Llopart Ferret.

Eco de Sitges, de 15 de abril de 1917, num 1613, pag 3


La distinguida señora Dª. Maria Vidaud de Llopart ha experimentado una franca mejoría en la dolencia que hace días la retiene en cama. Nos complacemos en hacerlo asi púbico, perfectamente convencidos de que celebrarán la noticia los incontables admiradoras de tan esclarecida dama, cuyo completo restablecimiento anhelamos de veras

Eco de Sitges, de 21 de octubre de 1917, num 1640, pag 3


Noves varies
Per noves recentment arribades de la illa de Cuba ens enterem de que ha mort a Santiago el distingit senyor D. Sever Vidaud, cunyat de l’ apreciat compatrici D. Rafél Llopart Ferret.
Rebi la família del finat la sincera ex-presíó de condol de BALUART DE SITGES.

Baluart de Sitges, de 9 de noviembre de 1918, num 890, pag 3


Nos hemos enterado con pesar del sensible fallecimiento, ocurrido en Santiago de Cuba, de nuestro amigo D. Severo Vidaud, hermano político del distinguido compatricio D. Rafael Llopart Ferret, quien, asi como a su dignísima esposa y demás allegados del difunto, trasmite EL Eco de SITGES su pésame más sentido.

Eco de Sitges, de 10 de noviembre de 1918, num 1695, pag 1


El dia 20 dejó de existir en Barcelona la dignísima dama Dª. Luisa Caignet y Hevia, viuda de D. Juan Carrera y Campaneria, tia de los distinguidos consortes D. Rafael Llopart y Dª. Maria Vidaud, a quienes, asi como a los hijos y demás allegados de la finada, trasmitimos nuestro profundo pesar.

Eco de Sitges, de 26 de octubre de 1919, num 1745, pag 3


Llega a nosotros la triste nueva de que ha fallecido en su residencia de Guantánamo ka distinguida señora Dª. Matilde Vidaud, hermana da los dignísimos esposos D. Rafael Llopart y Dª. Maria Vidaud, a quienes, asi como a los restantes allegados, trasmite EL ECO DE SITGES su pésame.

Eco de Sitges, de 7 de marzo de 1920, num 1764, pag 3


A Guantànamo (Cuba) ha deixat de existir la distingida dama Dº.Matilde Vidaud, a quins afligits familiars i molt especialment a la seva germana donya Maria, esposa de D. Rafel Llopart, els fem present nostre condol

Baluart de Sitges, Any 19, núm. 959 (13 març 1920), pag 2


Nuestros buenos amigos los dignísimos esposos D. Rafael Llopart y Dª. María Vidaud hallanse de duelo con motivo de la muerte de su hermano don Alberto Vidaud, ocurrida en Santiago de Cuba. Tan inesperado fallecimiento ha causado profundo sentimiento en la distinguida familia Llopart-Vidaud y en sus numerosas amistades. EL Eco DE SITGES, sintiendo semejante pérdida, bajo todos conceptos sensíble, expresa su pesar y trasmite su condolencia a los allegados del difunto.

Eco de Sitges, de 11 julio de 1920, num 1782, pag 3

Ha mort a Santiago de Cuba l'acreditat comerciant de aquella ciutat D. Albert Vidaud, germà de la distingida senyora esposa de nostre apreciat amic i compatríci D. Rafel Llopart Ferret.
Rebi ta desconsolada família del finat la expressió del nostre pèsam .

Baluart de Sitges, de 24 de julio de 1920, num 978, pag 3


Pabellón para tuberculosos
Los buenos patricios continúan acudiendo al llamamiento de caridad en favor de tísicos pobres, como sigue:
Dª. Maria Vidaud de Llopart. 500 Pesetas

Eco de Sitges, de 28 noviembre de 1920, num 1801, pag 2
Baluart de Sitges, de 11 de diciembre de 1920, num 990, pag 3


Homenaje personal y artístico
Día memorable serà siempre para Sitges el 17 de Julio de 1921; un Imán prodigioso unió todas las voluntades ciudadanas, agrupándolas en torno de las Autoridades par» rendir, en manifestación popular jamás superada, sus respetos a los señores de Deering, expresándoles a la vez el público anhelo de que, con su continuada permanencia entre nosotros, subsista aquí el palacio de Marycel con las riquezas de arte español que le dan fama mundial y le convierten en sagrado depósito para cuantos sentimos su espiritualidad. ¡ Qué hermoso resulta el espectáculo de un pueblo conmovido ante la presunción de que pueda llegar el momento de perder aquello que, sin ser suyo, le imprime el sello de una superior cultural ! ¡ Qué otro pueblo es capaz de manifestarse para exteriorizar sus aspiraciones de afecto sus benefactores y de defener de un patrimonio artistico !.
...
Cuando la manifestación pasó de nuevo ante las Casas Consistoriales, se detuvo la Presidencia para que se agregaran a ella las damas y señoritas a las que, en representación de varias entidades locales, se habla confiado la entrega de flores a la distinguida señora de Deering, a saber: Dª. Eladia Masó de Julia el ramo del Ilustrisimo Ayuntamiento, doña Maria de la Asunsión Vidaud de Llopart el del Hospital de San Juan Bautista, ...
...

Eco de Sitges, de 24 julio de 1921, num 1835, pag 1


Homenatge a Mrs. Deering
Pro MARYCEL
...on es reuniren a la mateixa les. Sres. Elàdia Massó de Julià, Concepció Vidaud de Llopart, ... les quals, en nom de l' Ajuntament, junta dè l' Hospital,

Baluart de Sitges, de 23 de julio de 1921, num 1024, pag 1


Primera esquela en La Vanguardia. de 25/ 01 /1944 Pag 09

Doña María Vidaud Caignet
VIUDA DE DON RAFAEL LLOPART
ha fallecido a la edad de 93 años,
habiendo recibido los Santos Sacramentos
y la Bendición Apostólica
( E P D )
Sus afligidos: hijos Rafael y María, viuda de Font; hija política, nietos, nietos políticos, bisnietos, sobrinos, primos, demás familia y la Razón social TEXTIL MARTI LLOPART Y TRENCHS. S. A., al participar a sus amigos y conocidos tan sensible pérdida, les suplican le tributen un recuerdo en sus oraciones y se sirvan asistir a la casa mortuoria. Rambla Cataluña, núm. 32, hoy, martes, a las tres y media de la tarde, para acompañar el cadáver a la iglesia parroquial de Ntra. Sra. de los Angeles, y después al Cementerio del Sudoeste.
No se invita particularmente


Segunda esquela, en La Vanguardia 03/02/1944, página-10

Doña María Vidaud Caignet

VIUDA DE DON RAFAEL LLOPART FERRET

FALLECIÓ EL DÍA 24 DE ENERO ULTIMO, A LOS 93 AÑOS DE EDAD, HABIENDO RECIBIDO LOS SANTOS SACRAMENTOS Y LA BENDICIÓN APOSTÓLICA ( E. P. D. ) Sus afligidos: hijos Rafael y María, viuda de Font; hija política Ana de Arnal, nietos, nietos políticos, bisnietos, sobrinos, sobrinos políticos, primos, demás familia y la Razón social TEXTIL MARTI, LLOPART y TRENCHS, S. A., al recordar a sus amigos y conocidos tan sensible pérdida, les suplican le tributen un recuerdo en sus oraciones y les agradecerán la asistencia a los funerales que, para el eterno descanso de su alma, se celebrarán mañana viernes, día 4, a las diez y media, en la iglesia parroquial de Nuestra Señora de los Angeles (calle Valencia. 232).
El duelo se fia por despedido
No se invita particularmente
El Excmo. y Rvdmo. señor Obispo de Barcelona se ha dignado conceder indulgencia en la forma acostumbrada.


Según parece esta enterrada en Sitges

https://robertissimus.wordpress.com/2014/10/24/viii-the-triangle/#c...

Como en la primera esquela dice otra cosa, debió, quizás, trasladarse años despues.


Tambien conocida como "Mayotte", segun libro "Sitges-Guantanamo-Sitges"

Hermanos, según otros árboles de esta página web :
Lucia Carlotta Vidaud Caignet,
Francisca Vidaud Caignet,
Juana Amelia Calbeto Y Sambeat (nacida Vidaud Caignet),
Suzana Vidaud Caignet,
Adolfo Vidaud Caignet,
<Private> Vidaud Caignet,
Severo Vidaud Caignet,
Albert Vidaud Caignet


Ver Texto en Inglés


view all

María "Bita" VIDAUD CAIGNET's Timeline

1850
September 27, 1850
Guantánamo, Santiago de Cuba, Cuba
1875
October 6, 1875
Guantánamo, Cuba
1878
December 7, 1878
Guantánamo, Cuba
1879
June 23, 1879
Guantánamo, Cuba
1944
January 24, 1944
Age 93
Rambla Cataluña, 32, 3º, 2ª, Barcelona, Catalunya, España (Spain)
January 1944
Age 93
Cementerio del Sud-Oeste, Montjuïc, Barcelona, Catalunya, Spain