Origen i significat

Al parlar del cognom, hem de considerar que una part important dels cognom que tenim avui en dia són derivats de noms de lloc de procedència o d'habitatge, que, al llarg del temps han estat usats com a cognoms. En aquests cas, cal incloure el cognom en el grup de noms de Cases, masies i altres edificis o les seves depedències. D'aquesta mena de cognoms n'hi ha un munt: Casa, Cases, Casanova, Cabana, Borda, Mas, Casals, Torres, Cort, Corral, Cortada, Palacio, Palacin, Palau... En aquests cas, el cognom Mas ve del substantiu "mas", derivat del llatí mansus, que vol dir "casa de camp habitatge pels conreadors", o "finca rústica". És originari de viles i llocs del mateix nom a les quatre províncies catalanes i València. Per tant, podriem considerar-lo un cognom topónimic, o , almenys, algunes branques de cognom Mas, ho serien.

Cognoms compostos

El mot "mas" apareix en composició com a primer element d'una multitud de cognoms, el segon elemnet dels quals sol esser un nom propi personal indicador del propietari o dels habitadors del mas. Cal advertir que la "s" de Mas sol convertir-se en r quan va adherit a un cognom que comenci amb m o r (com Marmeneu, Marrassé...) Degut a que hi ha tants cognoms compostos de Mas, ens limitarem a anomenar-ne alguns: Masardó, Masarnau, Masberenguer, Masbernat, Masdemont, Masdeu, Masferrer, Masgran, Masgrau, Masllopart, Masmartí, Masmiquel, Masmitjana, Masoliver, Masoller, Masoll, Maspera, Massaller, Massalom, Massegur...

Llinatge i història

La història del cognom a Catalunya comença amb dues branques ben diferenciades. Fóren els Solars de les ciutats de Figueres i Vic. Una de les branques de la família que va destacar més va ser la de Mallorca. Es desconeix el lligam que hi ha entre les branques catalanes i mallorquines, però hem de creure que la segona té el seu origen en les primeres. Bernat Mas va servir al rei Joan II en les guerres contra el rpiíncep de Viana, i rebé, per part del rei el privilegi de cavaller. El 1521, Guillem Mas va ser un dels que van formar la Junta per la reducció de les Germanies. Joan Mas va lluitar, el 1550, contra els trucs que havien envaït Pollensa. Al Principat, uns Mas, de Roda de Ter, eren ciutadans honrats de Barcelona i el 1695, Josep Mas i Torre fou fet cavaller i el 1710 noble. Abans, Francesc Mas fou fet ciutadà honrat de Barcelona el 1.702. Al segle XVI es coneix que hi havia a Solsona una família Mas que eren cavallers. Però, sens dubte, una de les branques principals del cognom va estar al regne de València. Aquesta casa va tenir el solar a Castelló de la Plana, però n'hi hagué d'altres a les viles de Campos i Valldemosa. De la casa de Castelló de la Plana, en procedí Lluís Mas, que es casà amb Magdalena Sans i foren pares de Martí Mas i Sans, tenint molta descendència a la ciutat. D'aquesta branca en procedeixen Antoni Mas i Borràs, cavaller de l'Ordre de Montesa l'11 de setembre de 1690 i Lluís Mas i Borràs, cavaller també de la mateixa ordre i germà de l'anterior. Finalment, de la casa Mas de Mallorca en destaque en Jaume Mas "des Plá del Rey", que fou regidor a l'ajuntament de Palma.

Armes

• En or, una torre, al natural, donjonada, almenada i mançonada de sabre, amb una escala en la seva destra i pujant per ella un guerrer, de plata, terrasada, de sinople.[1]
• Quarterat, 1r. i 4t. En atzur, una ermita de plata, i 2on. i 3r. En or, tres alams arrencats, de sinople i posats en faixa.[1]
• En gules, amb un castell d'or.[1]
• En plata, un maça de sabre, surmontant d'una creu plana, de gules.[1]
• Mantelat: 1er. d'or, amb una ma palmada de carnació; 2on. d'argent, amb una murta arrencada, de sinople, i 3er., manteladura, d'atzur, amb un colom d'argent, acompanyada de tres estels del mateix metall.

Personatges mas destacats en la història

• BERNAT MAS: Metge manresà que residí a Barcelona el segle XVI.
• DÍDAC MAS: Filòsof fill de Vila-real. Estudià arts i teologia a la universitat de València.
• FRANCESC JOAN MAS: Catedràtic de gramàtica a la universitat de valència. Nascut a Vila-real el segle XVI.
• JAUME MAS: Bisbe de Vic. Estudià a Tarragona, d'on fou canonge degà.
• SINDIVAL DE MAS: Marí fill de Torredembarra. Fou un personatge molt mundà.
• VALERI MAS: Anarco-sindicalista dels segles XIX-XX. Fou de la CNT. A més d'aquests personatges n'hi ha d'altres també molt importants, però que són més actuals. Els passarem a anomenar: Celestí Mas Abat, Francesc Mas Abril, Miquel Mas Bargalló, Joan Mas Bauzà, Josep Maria Mas Casas, Bartomeu Mas Collellmir, Joquima de Mas de Vedruna, Josep Mas Domènech, Josep Mas Dordal, Josep Maria Mas Enric, Ramon Mas Ferretges, Arcadi Mas Fontdevila, Lluís Mas Gil, Adolf Mas Ginesta, Josep Mas Gomeri, Claudi Mas Jornet, Joan Mas Mascaró, Ignasi Mas Morell, Pere Mas Perera, Jaume Mas Porcel, Francesc Mas Ros, Sinibald de Mas Sans, Fransecs Mas Sardà, Domènec Mas Serracant, Manuel Mas Soldevila, Josep Mas Torre, Josep Mas Vila

Toponímia

El cognom Mas té un nombre important de topónims. Els més importants són: un barri de Terrades (Alt Empordà), al sud del poble i un veïnat d'Orriols. També trobem EL MAS DE BERBERANS, un poble situat prop de Tortosa, al peu dels ports de Beseit, que te 1602 metres. EL MAS DE BONDIA, és també un poblet agregat al municipi de les Borges Blanques.

El cognom avui

Sens dubte es tracta d'un dels cognoms catalans més freqüents en l'actualitat que fins i tot ha esdevingut important en territoris veïns. Tot i que en el seu origen predominava en les zones rurals, ara es troba sobretot en els grans nuclis urbans de l'àrea barcelonina. També és relativament freqüent en les comarques de l'interior de Catalunya. Els pobles on proporcionalment hi ha més Mas són Foixà, Berga, Barcelona, Alella, Tarragona, Valls, Agramunt i Alguaire.

Bibliografia

El present llistat bibliogràfic és una recopilació dels principals llibres de genealogia i heràldica que es poden trobar en biblioteques especialitzades. Alguns són diccionaris de cognoms i altres són estudis específics de diversos aspectes de l'heràldica. Els estudis d'heràldica i genealogia determinen l'origen nobiliari del cognom, la seva evolució, altres títols posteriors i l'escut d'armes que correspon.

Referències

1. de Cadenas y Vicent, Vicente. Repertorio de blasones de la comunidad hispánica. Ediciones Hidalguia, 1964, p. 1103.
2. Vitales, Pedro. Nobiliario de armas y apellidos del Reino de Aragón. 1701.
3. de Villa, Jerónimo. Nobiliario. 1601.
4. García Carraffa, Alberto; García Carraffa, Arturo; de Fluviá y Escorsa, Armando. El solar catalán, valenciano y balear. Librería Internacional, 1968.
5. Escuela de Genealogía, Heráldica y Nobiliaria (Madrid). Apuntes de nobiliaria y nociones de genealogia y heráldica: curso de grado de la escuela de Genealogia Heráldica y Nobiliaria, Lecciones pronunciadas por Francisco de Cadenas y Allende et al. Ediciones Hidalguia, 1960.
6. Diccionario Etimológico de los Apellidos Españoles.
7. Doménech y Roura, Félix. Nobiliari general català de llinatges: Catalunya, Valencia, Mallorca, Rosselló. Montaner y Simón, 1923.
8. Alonso de Cadenas, Ampelio. Heráldica de las Comunidades Autonomas y Capitales de Províncias. Ediciones Hidalguia.
9. Sección de Órdenes Militares de Santiago-Alcántara y Calatrava.
10. Madramany, Maria. Tratado de la nobleza de la Corona de Aragón: especialmente del reino de Valencia comparada con la de Castilla para ilustración de la Real Cedula del Señor Don Luis I de 14 de Agosto de 1724. José y Tomás de Orga, 1788.